PROGRAMA ELEMENTAL: LIBRACIONS LUNARS
Observatori Astronòmic del Garraf

1. Introducció

L'observació de la Lluna és una de les primeres activitats a que sol orientar-se l'afeccionat a l'astronomia. Amb uns prismàtics de 10 o 12 augments i 50mm d'obertura (10x50mm) ja podem veure amb certa claretat els diferents terrenys de la seva superfície. Un petit refractor de 60mm a 120x permet ja observacins delicades de les fases i del relleu, seguiment dels eclipsis i fotografia. Quan més potent és l'instrument a emprar, més serà el grau de resolució i per tant, la Lluna ens mostrarà els més amagats dels seus detalls, petites esquerdes, ones de lava solidificada, cúpules i petits cons volcànics, muralles, valls i falles, colors i radiacions. Un refractor de 100mm o 150mm, en bones condicions atmosfèriques pot assolirs els 300 - 400 augments, proporcionant realment, imatges magnífiques comparables a les millors fototrafies publicades des de la Terra.

L' últim gran programa lunar clàssic va ser auspiciat per l'ALPO entre els anys vuitanta i noranta del segle passat. Una porció del pol sud restava sense cartografiar: aquesta regió era coneguda com Luna Incognita. L'OAG i d'altres col·laboradors varem proporcionar decenes de dibuixos, medicions micrométriques i fotografies d'alta resolució. Degut a que aquesta regió només era visible en determinats períodes (de sis en sis anys), la seva observació era un repte. Magistralment coordinada pel geògraf Dr.J.Westfall (ALPO) confeccionà el primer mapa d'aquesta àrea abans del vol de la sonda Clementine. Els llimbs lunars segueixen sent avui dia un dels motius favorits per dirigir el nostre instrumental a la Lluna. Hi ha magnífics circs i cràters visibles quasi tangencialment, petits mars, planas encerclades d'altes muntanyes o grans cordilleres circulars com els famosos Montes Cordillera que envoltant el misteriós Mare Orientale, descobert a mitjans del segle XX pels afeccionats anglesos dirigits per Patrick Moore.

L'OAG proposa el seguiment dels accidents del llimbs lunars i els respectius pols, com a un nou programa elemental, per tal de fomentar novament l'atracatiu de l'observació lunar, proporcionant belles i útils imatges que ajudin a conèixer millor el nostre satèl·lit. Veguem a continuació una síntesi del fenòmen de les libracions i les tècniques per a la seva observació.

El misteriós i extraordinàri Mare Orientale vist per la sonda Orbiter

2. Programa.

És ben conegut que la coincidència del període sinòdic amb el període de rotació fa que la Lluna ens mostri sempre la mateixa cara o hemisferi. No obstant gràcies als fenòmens anomenats Libracions podem arribar a veure quasi un 59% de la seva superfície. Els diferents tipus de libració són els següents:

LIBRACIÓ EN LONGITUD. Essent l’òrbita lunar una el•lipse, segons la segona llei de Kepler la velocitat de translació en el perigeu és més ràpida que en l’apogeu, mantenint la seva velocitat de rotació constant. Aquestes acceleracions i desacceleracions imprimeixen un moviment de balanceig en longitud que possibilita la visió de fins uns 7,9º suplementaris en les millors condicions.

LIBRACIÓ EN LATITUD. La inclinació de l’eix de rotació de la lluna respecte del pla de la seva òrbita possibilita la visió d’uns 6,8º suplementaris en les millors condicions.

LIBRACIÓ DIÜRNA. Es deguda a que la relació entre el diàmetre de la Terra i la distància Terra-Lluna fa possible que es facin aparents, encara que en una escala molt menor, els efectes de paral•laxi quan observem la lluna des de dos punts oposats de la Terra.

En el programa de libració en longitud proposem l’observació com a màxim 12 hores abans de la Lluna Plena pel terminador W. lunar i com a màxim 12 hores desprès de la Lluna Plena pel terminador E. lunar, de cara a preservar l’observació del relleu el més a prop possible de la totalitat.En el programa de libració en latitud, els millors moments són els quarts. Aquest programa pot ser més flexible pel que fa al moment d’observació.Pel càlcul de les efemèrides és recomanable el Virtual atlas of the Moon disponible gratuïtament a Internet.Per l’observació de la Lluna Plena farà falta un filtre lunar, encara que un filtre polaritzador proporcionarà les imatges més espectaculars.En la tramesa de dades hi haurà de figurar l’observador, data, hora i lloc d’observació i l’instrument. Els formats hauran de ser el dibuix pels que facin observació visual o bé la fotografia digital o webcam pels que disposin d’aquesta tècnica.

OBSERVACIONS: TAULA D'OBSERVACIONS