Untitled Document

L'observació i seguiment dels asteroides és una activitat molt atractiva per a tots aquells que disposen d'instrumental òptic, ja siguin prismàtics o telescopis. El gran nombre d'aquest objectes fa que les possibilitats siguin gairebè infinites. Amb prismàtics de 50mm i 60mm d'obertura podem cercarlos fins la magnitud 9ª, amb obertures superiors, fins als 150mm tindrem al nostre abast la magnitud 11ª-12ª, i per sota d'aquesta haurem d'emprar diàmetres de l'ordre de 200mm. Aquests límits depenen molt de la qualitat de cel. Amb els excel·lents cels de les serres d'Àvila a 1.300m d'altitud, i per a una obertura de 200mm hem pogut observar asteroides de magnitud 13ª fàcilment. En aquestes condicions privilegiades, els de 12ª acostumen a ser més brillants que moltes de les febles estrelles de camp que els envolten, prova de que astres de la 13ª-14ª poden ser observats visualment, com per exemple, Plutò.

Avui dia l'observació sistemàtica d'asteroides a un nivell superior ve representada pels estudis astromètrics i fotomètrics, així com per la detecció de nous objectes de magnituds més febles que la 16ª i les ocultacions d'estrelles. Consulteu per aquestes qüestions els programes d'observació corresponents (ALPO, SAF, BAA, IOTA...).


		Un programa elemental d'observació permet localitzar nombrosos objectes d'aquest tipus, gaudint de la pràctica astronòmica visual o fotogràfica. Croquis de posició obtinguts en diverses dates. T.Tobal .

Un important nombre d'asteroides són visibles per a una època concreta. El primer pas es escollir els objectes en funció de la magnitud. Ja hem apuntat els límits generals, remarcant sobre tot que depen molt de la qualitat del cel, i tambè de l'instrument. Aquí els bons oculars i objectius juguen un paper molt important. Si l'instrument respon bè, podem forçar els augments quan tinguem que anar a buscar la magnitud límit. Amb un T-200mmx42 no he pogut veure un objecte de 13ª, però sí amb 166x, tot i que la 12ª és assequible a baixa potència. Hi ha moltes fons de referència per escollir els asteroides que són visibles en les dates que preparem les nostres observacions.

L'OAG prepara els seus programes en base a l'anuari de la SAF "Éphémérides Astronomiques" (EA) i el programari GUIDE. La publicació francesa dedica dos apartats a aquest objectes. Un llistat de conjuncions dels asteroides més brillants que la 10ª magnitud amb estrelles brillants (fins a la 6ª magnitud) permet cercar-los per la seva proximitat mutua. Aquest llistat, ordenat per dates de calendari és molt útil. Vegem un exemple:

El significat és el següent: data (14 d'agost) / Hora Temps Universal / Número i nom de l'asteroide / Distància a la que passa l'asteroide respecte a l'estrella, en aquest cas, a 28' al sud) / Nom de l'estrella amb la que forma conjunció / Magnitud visual de l'estrella / Magnitud visual de l'asteroide /. No sempre podrem observar el moment exacte de la conjunció, ja sigui per que és produeix de dia o encara no es visible sobre l'horitzó, o per altres causes diverses. Si observem la nit anterior/posterior, l'asteroide es trobarà relativament proper a aquesta posició i el podrem detectar amb facilitat. Així doncs podem preveure dues opcions d'observació:

- Observació en l'època (equivalent a data i hora) exacta de la conjunció: Cerquem en primer lloc l'estrella de referència en un atles, ens serà molt útil els tipus Sky Atlas 2.000 o el Cambridge Star Atlas (cartografia W.Tyrion) amb límit de 8ª magnitud. Caldrà conèixer tambè el camp aparent de l'ocular o oculars més emprats. Un mètode fàcil es observar la Lluna Plena, sabem que te un diàmetre aparent d'uns 30' d'arc, o en Quart ( 15' ).. Es fàcil a partir d'aquí estimar el camp que ens mostra l'ocular. Tambè podem cronometrar el temps que tarda una estrella equatorial en pasar d'extrem a extrem del camp aparent, si el temps està en segons, dividim per quinze i obtindren el valor del camp aparent. El mètode més exacte es l'utilització d'un ocular amb Reticle Micromètric (Meade, Celestron, Mizar....), a on les divisions i marques angulars ens permetran fins i tot mesurar la Distància i l'Angle de Posició estrella-asteroide. Coneguda la distància de la conjunció, buscarem l'astre en funció de la seva magnitud en la posició prevista. Nomalment, quan l'asteroide és dèbil i el camp és ric en estrelles, ens costa saber quin és realment l'objecte buscat. Podem fer un croquis de camp, i fer una observació posteriorment. L'asteroide s'haurà desplaçat i les estrelles romandran en el seu lloc. Si disposem d'un atles més complert, tipus Uranometria 2.000, Milenium Star Atlas o programari tipus GUIDE, podrem preparar-nos la carta d'identificació corrresponent al moment exacte de l'observació.

- Observació en una época diferent a la conjunció: Aquí cal sempre preparar la carta corresponent. Segons la magnitud de l'asteroide caldrà utilitzar una cartografia o un altre. Per magnituds de 10ª a 13ª o més si utilitzem mètodes de fotografia digital o electrònica, hem de recòrrer al programari tipus GUIDE.En aquest cas, prenent les estrelles de referència més idònies, cal anar saltant d'una a l'altre fins situar-nos en el camp exacte a on es troba l'asteroide. Per asteroides entre les magnituds 12ª-13ª cal incloure fins i tot estrelles de 14ª. Un cop detectat podem estimar la seva magnitud per comparació amb estrelles similars, anotar el grau de corresponència entre la posició prevista i l'observada i observant vàries nits, evaluar el moviment mig diari.

L'altre secció dedicada als asteroides de les EA de la SAF inlclou una vintena d'objectes en oposició a l'any en curs amb un límit proper a la 10ª. Es tabulen les posicions en intervals de cinc dies i les coordinades equatorials són donanes per l'Equinox estàndar del 2.000,0.Tambè es dòna la data de l'oposició en longitud i la magnitud visual per cada data tabulada. Una taula amb les elements orbitals dels asteroides tabulats s'inlclou dins aquesta secció. Això permet calcular les efemèrides amb diferents programaris. La dada de la inclinació del pla orbital ens permet fer-nos una idea sobre la situació relativa del asteroide en el cel, quan més elevat és aquest valor. l'objecte assoleix constel·lacions més allunyades de l'eclíptica. La SAF ha publicat un monogràfic de gran interés pel coneixement teòric i pràctic del asteroides i les seves posibilitats d'observació, en el nº Especial / Vol 115, gener-febrer 2001.

El programari tipus GUIDE o similar obre una dimensió gairebé ilimitada. En funció de la versió utilitzada (nosaltres disposem de la .7) podem cercar asteroides més i més febles i obtenir les cartes detallades per la seva localització. Molts dels asteroides assequibles a una obertura de 150mm-200mm necessiten d'aquesta eina. Normalment, al voltant d'un objecte brillant (fins la 10ª magniud) n'hi trobem d'altres. Podem preparar les nostres sessions d'observació centrant-nos en regions concretes del cel. GUIDE facilita una informació extraordinàriament detallada sobre cadascún dels objectes (elements físics i orbitals, dades del descobriment, exactitud de l'òrbita i notes diverses de gran utilitat) pel moment de l'observació. Primer localitzem l'asteroide més fàcil, això ens permet establir una bona relació cartografia-camp aparent que observem. Anem seguidament a buscar l'asteroide més proper. De vegades només cal moure'ns uns pocs minuts d'arc, d'altres cal cercar una nova estrella de referencia. Programeu sempre per regions i concentracions d'asteroirdes. Aquest sistema l'hem emprat a la campanya de 2007 des d'Àvila amb excel·lents resultats.

Localització fotogràfica d' 1 Ceres i 288 Glauke. 20050507. R-80mm+FD. X.Miret

Els asteroides es mouent per diverses regions celestes, sobre tot pels voltans de l'eclítica i constel·lacions zodiacals. Sovintment passen per entremig de cúmuls oberts i globulars,al creuar la franja de la Via Làctia, formen conjuncions amb estrelles brillants, nebuloses i galàxies, oferint espectacles de gran bellesa visual. Quan es troben prop d'altres estrelles formen virtuals estels dobles, que en moltes ocasions han quedad enregistrades com a tals. La detecció d'aquest astres visualment recompensa l'esforç que requereix preparar la seva observació. Un petit croquis del moment de la detecció complementat amb les notes adients permetrà enregistrar l'observació en el nostre diari. No oblidar mai les dades de l'observador, lloc i hora TU, instrument i potència, i tot allò que considerem oportú. La fotografia digital acoblada a petits refractors de 80mm dòna excel·lents resultats, vegeu l'exemple de la bonica conjunció de Parthenope i Psyche capatada per X.Miret. Una càmera reflex amb teleobjectius entre 135mm i 200mm permet l'execució d'extensos programes de localitzció, assolint magnituds de l'ordre de la 14ª. Per la seva varietat, rapidesa de moviment aparent i abundància, els asteroides permeten sempre nous motius d'observació per a gaudir de la pràctica astronòmica.

Informació específica sobre els asteroides observar pot trobar-se al link corresponent (preferentment WIKIPEDIA en anglès, o en altres llengues, escollides en funció de la quantitat i qualitat del l'article). Articles de caràcter general sobre l'origen, tipus i característiques poden seguir-se a partir de:

- Número i nom de l'asteroide
- Època de l'observació (aa/mm/dd)
- Coordinades equatorials per a les 00h00m TU de l'època d'observació
- Magnitu visual segons GUIDE
- Codi de l'observador : Mir = X.Miret / Tob= T.Tobal
- Instrument i augments emprats: P= prismàtics / R= Refractor / T= Reflector Newton / FD = Reflex Digital / (ex: R-150x30= Refractor de 150mm d'obertura a 30 augments)
- Distància en UA (Unitats Astronomiques, 1 UA és la distància Terra-Sol, propera a 150 milions de km) de l'asteroide a la Terra per a l'època de l'observació segons GUIDE
- LINK: un enllaç amb informació específica per cadascun partint de WIKIPEDIA. Altres links a partir d'aquí.

Per conèixer aquest programa podeu consultar la pàgina del SVO/ DETECCIÓN ASTEROIDES CERCANOS A LA TIERRA on trobareu els objectius i la metodologia desenvolupades en detall. Bàsicament consisteix en la detecció y mesua astrométrica d'asteroides potencialment perillosos per la Terra. Les seves órbites varíen o es coneixen amb insuficient precissió. Els resultats són publicats regularment per la IAU/Comissió 20 a través del MPC (Minor Planet Center) que centralitza les dades mundials sobre aquest tipus d'objectes. Per a més informació sobre les prestacions consulteu SVO.

The Flyby Clock: Visualizing a Century of Asteroid Encounters